La nostra llegenda de sant Jordi

Hi havia una vegada en un poble de Catalunya un drac molt ferotge. Sempre que podia incendiava alguna cosa amb el foc de la seva boca. La gent del poble li tenia molta por i no sabia que fer.

Un dia el rei  es va donar compte que la princesa havia desaparegut. Estava clar que  l’espantós drac  l’havia raptat!!!

-          Si no maten el drac segur que es  menjarà la princesa – es lamentava el rei.

El rei va enviar missatges a tot el regne per demanar ajuda d’algun valent cavaller que rescatés a la seva filla de les urpes del drac. Només un jove va ser tan agosarat per acceptar la gesta: el valent cavaller Jordi.

-          Has de salvar la princesa d’aquest horrible drac, cavaller Jordi – implorava el rei.

-          No pateixi senyor… la meva espasa es la més punxeguda i ràpida de tots els països catalans.

Així, el cavaller Jordi va anar a buscar el drac i a la princesa muntat en el seu cavall i armat amb espasa, escut i llança. Quan el va trobar va cridar:

-          Te’n penediràs maleït drac!

Però abans de que pogués apropar-se va escoltar:

-          Nooooo!!!!

El cavaller Jordi va quedar tot parat quan es va adonar que havia estat la  princesa qui l’havia aturat en la seva intenció de matar el drac.

-          Princesa, què no us ha raptat aquest drac?

-          Sí  cavaller… però en el fons no és dolent i no es mereix la mort.

-          No entenc res, princesa – deia sorprès el cavaller Jordi. – No és aquest el drac que espanta a tothom i que treu foc per la boca?

-          Sí… però només ho fa perquè està molt enfadat.

-          Com ho saps?

-          Mira, cavaller, jo vaig conèixer aquest drac quan era un dragonet. El cuidava el mag del poble. Jo venia sovint perquè necessitava pocions d’herbes per la meva al·lèrgia, i mentre el mag em preparava la poció jo jugava amb ell. Era molt dolç.

-          I què va passar, princesa?

-          Doncs que el mag es va morir i el drac es va quedar sol.

-          Va intentar apropar-se al poble per fer algun amic – continuava explicant la princesa – però la gent del poble li tenia por i el feien fora a pedregades. Llavors es va quedar en una cova fins que es va fer gran i va començar a atacar a tothom.

-          I per què  no el vas ajudar tu,  princesa?

-          Podria haver-lo ajudat – plorava la princesa – però era molt jove i tenia por que em rebutgessin a mi també.

-          Si us plau, cavaller, ajudem a treure-li la ràbia de dins!

Els dos es van quedar pensatius mentre el drac estava escopint foc i grunyint uns metres més enllà.

-          Ja ho sé! – va cridar el cavaller Jordi.

Va muntar sobre el seu cavall per saltar i  posar-se sobre el drac. I allà sense pensar-s’ho el va començar a abraçar. El drac va escopir foc com mai i els seus crits de ràbia es van sentir per tot el poble. Però el valent cavaller Jordi continuava amb la ferma voluntat de demostrar-li al drac que qualsevol emoció es pot calmar.

Poc a poc, el drac va anar tranquil·litzant-se fins que va quedar esgotat. Llavors va respirar profundament i unes llàgrimes ruboroses li van lliscar dels seus grans ulls. De cada gota que va tocar el terra va néixer un roser. Un roser exuberant que gairebé a l’instant va donar milers de roses vermelles. Una per cada dia que havia viscut amb ràbia, por i pena.

El cavaller Jordi va tornar al poble aclamat per la seva valentia. La princesa va recuperar l’amistat que havia tingut amb el drac quan era petita. I el poble va poder conviure amb aquell animal en calma i harmonia.

I per celebrar cada any aquell gran dia, tothom regala una rosa roja a qui estima amb alegria. Doncs les flors que van néixer d’unes  llàgrimes sentides són símbol de perdó, amor i una nova vida.

DRAC