Educació Psicocorporal

Hi ha molts  estudis que demostren que l’activitat física millora la salut neuronal i és molt necessària pel desenvolupament de l’estructura cerebral en els primers anys.

En un metaanàlisi en el que es van analitzar 44 estudis (Sibley i Etnier, 2003) fets a nens entre 4 i 18 anys, es va trobar una correlació positiva entre l’activitat física i l’aprenentatge. Es van avaluar vuit categories cognitives; habilitats perceptives, quocient intel·lectual, resultats acadèmics, tests verbals i matemàtics, memòria, creativitat i concentració. Els resultats van mostrar que l’exercici físic és beneficiós per totes les categories, exceptuant la memòria. També es va concloure que tot i que l’activitat física millorava el rendiment acadèmic en totes les etapes, tenia una major incidència en les edats entre 4 i 7 anys, i 11 i 13 anys.

No obstant, el moment en que l’activitat psicomotriu és més determinant pel desenvolupament social i cognitiu de l’infant, és la primerenca. Els primers mesos (i anys) de vida són els que necessiten major estimulació física per tal d’adquirir les habilitats vestibulars, motores i sensibles que ens construiran com a ésser humà completament desenvolupat. La psicomotricitat tracta de fer una lectura globalitzadora dels progressos i adquisicions motrius que marquen l’evolució de l’infant i que li permetran, alhora, desenvolupar adequadament els processos del llenguatge, de la relació afectiva, de la lectoescriptura, del càlcul, etc.  

La imagen puede contener: 2 personas, personas sentadas y niño(a)

En aquest darrer sentit el ioga és una pràctica física que enforteix el cos i millora la salut.  Segons Ramesh Bijlani (2004), metge i psicolòleg, els probables mecanismes d’acció del ioga inclouen aspectes psicològics, la socialització, la sensació de control corporal, l’esforç muscular, l’augment de l’equilibri, l’elongació múscul-facial, la millora en la coordinació dels moviments i els efectes calmants dels exercicis respiratoris. Tot això activa amples zones del sistema nerviós central que intervé en el desenvolupament de connexions neuronals relacionades amb l’aprenentatge de destreses.

El nostre objectiu com  a centre és incloure aquests processos corporals en l’aprenentatge, per tal de que els infants es beneficiïn de l’estimulació psicomotriu en la primera etapa de desenvolupament (0-8 anys) i de la millora del seu benestar emocional i acadèmic a partir de l’increment de l’activitat física (3-16 anys).

A més, el ioga té la peculiaritat de fusionar tots aquests aspectes dits anteriorment en cada sessió. Gonzalez-Hernández i Errazuriz (2009)exposen que el ioga és una modalitat que realment treballa molts aspectes conjuntament. Per exemple s’ha trobat que la pràctica del ioga produeix un augment del GABA cerebral (Streeter, 2007), millorant l’estat d’ànim i reduint l’ansietat. El Ioga també redueix l’estrès oxidatiu  (Hermant, 2008) i estabilitza el sistema nerviós autònom simpàtic i parasimpàtic (Pal, 2004), millorant l’eficiència metabòlica en optimitzar el consum d’oxigen (Chaya, 2006). Finalment, per Spicuzza (2000) el ioga pot reduir la descarrega aferent del nervi vago cap el bulb raquidi, calmant així el sistema límbic i el tàlem i millorant, per tant, la recepció de nou aprenentatges.